QUÈ VOLEN DIR LES COSES

Estem plena febre electoral i aquells que deien que això serien unes eleccions autonòmiques normals no fan pas campanya anunciant què faran si arriben al govern de la Generalitat. Al final han entès que són ELECCIONS PLEBISCITÀRIES, que allò que s’hi juga va molt més enllà d’una legislatura catalana. I, apart d’uns vagues suggeriments de reforma de la constitució espanyola (que ningú concreta en què consistiria), l’únic argument que fan servir per “convèncer-nos” de quedar-nos a Espanya és amenaçar-nos amb tota mena de mals si Catalunya arriba a la independència. Només vull comentar-ne un parell perquè sempre es queden amb la frase cridanera i no expliquen què vol dir a la pràctica. I nosaltres els hauríem d’exigir que concretessin què volen dir. Tan sols amb això ja queda desmuntada l’amenaça.

QUEDAREU FORA DE LA UNIÓ EUROPEA !

S’han esforçat moltíssim intentant que tots els líders haguts i per haver ens avisessin d’això. Els resultats obtinguts han estat més minsos del que ells fan veure però no els podem menysprear. Els estats sempre són conservadors i recolzaran la “integritat territorial d’Espanya” fins al minut abans que la independència sigui inevitable. Després ja aniran canviant, com han fet sempre, en tots els casos d’independències recents (i n’hi ha moltes).

Però no hem de menystenir totes aquestes “advertències”. Com deia, només cal que ens preguntem què volen dir a la pràctica. D’entrada, per expulsar-nos de la UE primer ens hauran de reconèixer com a estat independent. M’agradarà veure el govern espanyol fent-ho i què diuen l’oposició i els periodistes de la caverna mediàtica! Evidentment el govern espanyol serà l’últim a fer-ho, quan tots els altres li obliguin. I aleshores el que faran serà obligar-lo a negociar, entre moltíssimes altres coses, l’estatus de Catalunya a la UE.

Quedar fora de la UE vol dir que l’endemà mateix les empreses catalanes no podran importar o exportar res enlloc del món ? Posaran duanes a la Franja de Ponent en un sol dia? NINGÚ HA DIT AIXÒ CLARAMENT però volen que la gent s’ho imagini. Però no ho diuen perquè AIXÒ NO PASSARÀ i ells ho saben. I ho saben, per exemple, els responsables de la Volkswagen, que han anunciat una inversió de 3.000 milions d’euros (!!!) a la factoria de Martorell. Per a què? Per a produir cotxes només per als catalans? Pobres de nosaltres! I no passarà perquè l’estat espanyol és el primer interessat en seguir exportant el 60% dels seus productes a través de Catalunya, de moment no tenen vies alternatives per a aquest gruix de productes.

Aquest argument no és una mentida, tècnicament, perquè potser quedarem temporalment fora de les institucions europees, però sí que és un engany perquè EL QUE PASSARÀ SERÀ QUE MENTRE ES NEGOCIA EL NOU ESTATUS DE CATALUNYA SEGUIRAN VIGENTS LES CONDICIONS ANTERIORS. Així passa amb totes les lleis, fins que no està acabada la llei nova i entra en vigor, regeix la vella. No hi ha cap dia de buit legal.

LA GRAN BANCA ESPANYOLA MARXARÀ DE CATALUNYA !

Ui, quina por! Aquest argument sí que el podem menysprear. De fet, podria ser un bon argument per votar independència! Que fotin el camp, bon vent que els apreti! Però, per sort o per desgràcia, AIXÒ TAMPOC PASSARÀ.

Perquè, què vol dir que marxaran? Diuen que hi hauria manca d’oferta de serveis bancaris, per tant insinuen que tancaran totes les oficines i deixaran d’oferir serveis als seus clients. Això vol dir que haurien de retornar tots els diners que la gent hi té dipositats. Algú s’ho imagina? Oi que no? I és que és impossible perquè no els tenen guardats allà a sota un rajol. Els tenen invertits i desfer-se amb urgència d’una inversió sempre vol dir que has de vendre malament, perdent diners. Poden exigir a la gent que hi té un crèdit que el retorni de cop? NO! Hi ha uns contractes signats amb uns terminis i no es poden canviar unilateralment. Apart que la gent no tindria els diners per poder-ho fer...

“Corralito”? La gent no podrà treure diners de la seva llibreta, nòmina o pensió? POBRES D’ELLS (els bancs)! El negoci bancari es basa en la confiança de la gent que hi porta els seus diners. Si es perd aquesta confiança, els dipositaris voldran recuperar els seus diners el més ràpidament possible i llavors passa allò d’abans: desinversions precipitades amb pèrdues.

Els bancs són empreses. Cap empresa vol renunciar a un mercat de 7’5 milions de persones que li ha costat prou de conquerir i deixar-lo en mans de la competència! Perquè, no en dubteu, si aquests bancs marxessin (que no ho faran) en vindrien d’altres ben gustosos a ocupar el seu lloc.

Aquest argument SÍ QUE ÉS UNA MENTIDA, perquè ells mateixos SABEN QUE AIXÒ NO PASSARÀ i així quedarà demostrat en breu, probablement la setmana que ve mateix.

HIMNES I XIULADES

Després de la monumental xiulada a l’himne espanyol de la final de Copa de futbol hi ha alguns tertulians que proposen identificar (amb les imatges de TV) els “culpables” i multar-los. En recuperar-me de l’estupor inicial que em va causar aquesta idea m’he volgut informar.

Resulta que sí, es podria aplicar l’article 543 del Codi Penal vigent:

Las ofensas o ultrajes de palabra, por escrito o de hecho a España, a sus Comunidades Autónomas o a sus símbolos o emblemas, efectuados con publicidad, se castigarán con la pena de multa de siete a doce meses.

Artículo quingentésimo cuadragésimo tercero de la Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.

Curiós aquest concepte de la multa de mesos. Es tracta de quotes DIÀRIES de multa de 2 (mínim) a 400 (màxim) euros, segons la capacitat adquisitiva del culpable per la duració que s’estableixi en la sentència. O sigui, els xiuladors s’exposen a una multa d’un mínim de 420 euros !!!

Aquesta és la llei, aquesta és la “llibertat d’expressió” que ens concedeix el “democràtic” estat espanyol.

Ara ve el judici moral, que cadascú pot fer el seu; aquest és el meu. L’himne és un símbol d’Espanya. La paraula símbol significa, segons la wikipedia “la representació d’una idea”. En aquest cas la idea d’Espanya. Però què significa Espanya i, per tant, què representa el símbol pot ser diferent per a cada persona, en la meva opinió. Davant d’un símbol, cadascú aplaudirà o xiularà segons allò que pensi de la idea representada. No es falta al respecte a cap persona en concret, s’està opinant sobre una idea i jo em pensava que vivíem en un país amb llibertat de pensament i opinió.

Arribem al quid de la qüestió: quina Espanya representa per a mi la “marcha real”? Per al meu record de petit, és un himne heretat del franquisme. Representa, per tant, totes aquelles coses de la dictadura que romanen en l’Espanya actual. I JO AIXÒ, HO XIULO !

Certament era un himne anterior al franquisme, jo ho associava a la monarquia borbònica. Ho he buscat, novament a l’oracle de la moderna deessa de la saviesa, la wikipedia, i resulta que el primer document on consta és del 1761. Però ja dóna per fet que s’interpretava en actes públics i solemnes abans, en tot cas difícilment anteriors al 1714. En conseqüència, segueixo tenint la impressió que es tracta d’un himne borbònic del segle XVIII, i em representa la dinastia i el moment històric de la pèrdua dels drets i llibertats del poble català. . I JO AIXÒ, HO XIULO !

I ara que vinguin a empaitar-me a mi i als 80.000 xiuladors de l’estadi per cobrar-nos els 420 euros i es retrataran davant de tot Europa. Es veurà quina és la llibertat d’opinió i expressió que hi ha a l’estat espanyol.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ( i II )

Tornant a Charlie Hebdo i les caricatures de Mahoma, la majoria d'aquelles primeres que van causar tant d'enrenou no em van semblar ofensives però almenys una sí, i molt greument: aquella que representava el Profeta amb una bomba al turbant. La immensíssima majoria de musulmans i musulmanes del món són ciutadans pacífics. No es pot dir que el seu líder espiritual és un terrorista, això és un greu atemptat a l'honor i a la imatge de molts milions de persones! Almenys hauria calgut una mínima autocrítica en aquest sentit. Però no pot ser, això contribuiria a rebaixar la tensió del "xoc de civilitzacions" que alguns volen crear per interessos no gaire difícils d'imaginar.

Ara fa poc, en veure la portada del darrer número de la revista francesa, la de després de l'atemptat, vaig pensar: ara sí que "je suis Charlie"! Aquesta portada és un 10. No! Un 11!! Després del dolorosíssim atemptat no seria exigible aquest "tout est pardonné". Absolutament admirable ! I la imatge de Mahoma plorant em sembla molt bona per donar a entendre que el món musulmà no és terrorista, que també condemna l'atemptat. Tot plegat, més que excel·lent... des del nostre punt de vista, vaig pensar després. Des de la nostra cultura (catòlica) és fantàstic, però com s'ho prendran des de la cultura musulmana? Ja s'ha vist. Resulta que, segons moltes versions, l'Alcorà prohibeix la simple representació de Déu o del Profeta. Malgrat que això sigui fruit d'un error de traducció (segons Dolors Bramon a TV3), no es pot ignorar que la simple imatge serà vista com una provocació per molta gent. L'Islam no és l'única religió que prohibeix la representació de Déu. La jueva i gran part de les cristianes (protestants i àdhuc ortodoxes) també ho tenen rigorosament privat. Per cert, no he vist mai cap caricatura del Déu d'Israel. El seu autor no seria acusat d'antisemita, gairebé nazi? Però nosaltres, ens n'adonem o no, estem immersos en la cultura catòlica i ens sembla normal això nostre i irracional allò estrany.

Estic d'acord que nosaltres no ens hem de regir per cap llei religiosa. Per tant no em sembla perseguible legalment aquesta darrera portada, al contrari d'aquella primera imatge esmentada. Però si realment el que volem és fomentar l'entesa i la reconciliació no és gens encertada. Els responsables de Charlie Hebdo havien de saber millor que ningú (després del merder de fa uns anys) que la simple imatge seria percebuda com a ofensiva per molta gent, més enllà del seu lloable contingut. Vull creure que ha estat un simple error. No vull ni pensar que hagi estat fet amb la intenció de transmetre la imatge que nosaltres (els occidentals) som els bons, que ho perdonem tot, i ells (els musulmans) són tan "dolents" que fins i tot s'indignen ...quan els perdonem!

Tot això no justifica gens, repeteixo, cap mena de violència. Però si de veritat volem combatre les causes del terrorisme mal anomenat "islàmic" hem d'anar cap a una entesa de civilitzacions. Hem d'aprendre a veure les coses des del punt de vista de l'altre. I, sobretot, ens hem de treure de sobre (del nostre conscient i del nostre subconscient) la sensació de superioritat occidental. Això és el que fa que el món islàmic, i d'altres, se sentin menyspreats, agreujats i oprimits (amb casos flagrants com Palestina, etc.) i que una ínfima minoria es radicalitzi i opti per la violència.

LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ ( I )

He de començar amb una frase que no hauria de caldre però que es fa necessària per evitar malentesos, donat el que ve després : Condemno totalment i absoluta els atemptats a Charlie Hebdo.

Dit això, i sense que signifiqui cap matís o justificació, vull dir una altra cosa : Je ne suis pas Charlie. No ho sóc des de la primera vegada de l'afer de les caricatures de Mahoma. Recordo que en aquella ocasió l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va declarar solemnement el següent: "Nuestra libertad de expresión es ilimitada". Em va sorprendre molt: de veritat no hi ha cap límit a la llibertat d'expressió? No n'hi hauria d'haver? Gairebé totes les llibertats tenen el seu límit: la meva llibertat acaba on comença la llibertat de l'altre. Em sembla que aquest és pràcticament l'únic principi ètic acceptat per la immensa majoria de la gent en el món d'avui.

Com que em semblava que hi devia haver algun límit a la llibertat d'expressió ho vaig voler comprovar. No em va caldre buscar gaire. Vaig començar per la "Constitución Española", tan idolatrada pel senyor Zapatero i tants d'altres. I efectivament diu això:

Artículo 20 1. Se reconocen y protegen los derechos: A expresar y difundir libremente los pensamientos, ideas y opiniones mediante la palabra, el escrito o cualquier otro medio de reproducción. A la producción y creación literaria, artística, científica y técnica. A la libertad de cátedra. A comunicar o recibir libremente información veraz por cualquier medio de difusión. La ley regulará el derecho a la cláusula de conciencia y al secreto profesional en el ejercicio de estas libertades. ... ... 4. Estas libertades tienen su límite en el respeto a los derechos reconocidos en este Título, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia imagen y a la protección de la juventud y de la infancia.

Ho sento, digueu-me carca si voleu, però em sembla bé aquest punt 4. Que potser no tenim els catalans el dret d'indignar-nos quan diuen de nosaltres determinades mentides difamatòries? És una vulneració del nostre dret a l'honor i a la pròpia imatge. Fixem-nos que diu: "comunicar o recibir libremente información veraz"! Per això, al final, es van guanyar algunes querelles, i a mi em sembla bé, repeteixo.

(Continuarà amb les implicacions que això té, en la meva opinió, respecte al cas de Charlie Hebdo)