Un article inèdit.
Ja sé que la història us sonarà de l'illa de Pasqua. Però crec que val la pena intentar actualitzar-la per intentar comprendre l'incomprensible: la societat actual.
MALSON
L'altra nit vaig somiar tota la nit. Jo anava en un vaixell que naufragava i aconseguia arribar a una illa. Però no estava deserta, car ja hi havia dos homes que havien naufragat feia temps.
En lloc de col•laborar entre ells, cada un es dedicava, apart de les tasques per a obtenir menjar, a talar arbres del bosc per emmagatzemar llenya per a l'hivern, que era força fred segons em van dir. Tenien un gros magatzem cada un i treballaven a desdir per tal d'omplir-lo de fusta. Parlant-ne amb un d'ells, em va reconèixer que ja tenia prou combustible per al proper hivern, però que havia de seguir talant perquè si no ho feia ell ho faria l'altre. El segon em va dir si fa o no fa el mateix. Jo començava al•lucinar. Què havia de fer jo ara ? Començar, jo també, a talar el bosc desesperadament per no quedar-me sense llenya ?
Però el més sorprenent va succeir al cap d'uns dies. En tenir els magatzems plens van començar a encendre el foc també a l'estiu, per encabir la fusta que talaven. La qüestió era que no se l'emportés l'altre. Jo ja no entenia res de res. Intentava que s'adonessin d'aquella absurditat, perquè d'aquella manera aviat esgotarien el bosc i ens quedaríem tots sense llenya per sempre. Semblava que ells no ho volessin veure, això darrer.
Quan ja començava a estar desesperat em vaig despertar entresuat. Quin alleujament, només ha estat un malson ! - vaig pensar de primer. Però, després, un terrible pensament em va assaltar. Segur que el malson s'havia acabat ? No és exactament això el que estem fent a la nostra societat consumista ? No és exactament això el que ha passat a la cimera del clima de Copenhagen ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada