Un parell de cartes publicades per diversos diaris, en algun cas remarcades (permeteu-me aquest petit orgull...). Tracten sobre la situació a nivell mundial de l'agricultura, el meu àmbit professional.
FAM I TRANSGÈNICS
Alguns ens volen vendre que organismes modificats genèticament seran la solució de la fam al món. Però per trobar la solució d'un problema cal buscar-ne la causa, l'origen. Fa segles ja hi havia fam a l'avui anomenat Tercer Món, però més o menys la mateixa que a Europa. La diferenciació va arribar quan els uns van anar a casa dels altres i es van apoderar per la força de les armes de les millors terres bo i expulsant-ne els nadius que les habitaven i conreaven. Hi van implantar conreus destinats a l'exportació, els més rendibles econòmicament, arraconant els conreus alimentaris tradicionals a les terres marginals.
El problema de la fam no és de producció sinó de repartiment, de model agrari. La solució, per tant, passa per una reforma agrària que retorni la terra als camperols i per la sobirania alimentària que els permeti decidir què volen cultivar.
Els conreus transgènics, fins al moment, pretenen obtenir millors condicions per al conreu en grans extensions (plantes resistents als herbicides o a plagues que majoritàriament es dónen en monocultius). I és lògic, car les transnacionals que els fabriquen preferiran sempre tractar amb el gran terratinent, que té diners i compra grans quantitats, que amb el petit pagès mort de gana. Suposant que generessin alguna llavor més productiva (cosa que fins ara no ha passat), no me'ls imagino regalant-la als pobres.
Per tant, els transgènics van destinats a enfortir un sistema que és el culpable de la fam. No són la solució, sinó part del problema.
SUBVENCIONS I FAM
Sóc pagès i cobro subvencions de la UE. Per tant, des d'aquí confesso el meu horrible pecat : sóc culpable de la fam al món. Jo, que precisament produeixo aliments (!?).
Em vull dirigir, però, a les ONG's i a la gent sensibilitzada en general, entre els quals crec que modestament m'hi puc comptar. Tots aquells que sabem que el comerç internacional és injust només podem arribar a una conclusió : a més comerç més injustícia. No caiguem a la trampa del bombardeig mediàtic del pensament únic que ens vol inculcar que el mercat solucionarà tots els problemes del Tercer Món.
Després de reflexionar-hi, mogut pels remordiments, la meva postura és aquesta : Fora subvencions i aranzels, sí. Però amb Comerç Just i sobirania alimentària. Una cosa sense les altres no portarà cap desenvolupament sostenible, només possibilitarà el comerç d'aquells que estiguin disposats a seguir treballant en condicions de semi-esclavitud. I, això sí, augmentarà encara més els beneficis multimilionaris d'aquells que produeixen o compren allà amb preus i condicions d'allà i venen aquí a preus d'aquí.
Tal com va dir Pere Casaldàliga, qui menja de la soja del Brasil ? No pas els brasilers, sinó el Fons Monetari Internacional.
Jesús Fonts Bosch
Soci i voluntari de Càritas i Justícia i Pau i soci de Mans Unides i Intermón-OXFAM
