Avui us vull
explicar un conte. És molt antic, però m'ha recordat una situació
actual. A veure què us sembla:
“Hi havia una
vegada un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats. Tot
just havia començat, quan li'n van portar un que li devia deu mil
talents. Com que no tenia amb què pagar, aquell senyor va manar que,
per a poder satisfer el deute, el venguessin com a esclau, amb la
seva dona, els seus fills i tots els seus béns. Ell se li va llançar
als peus i, prosternat, li deia:
-Tingues paciència
amb mi i t'ho pagaré tot.
Llavors, compadit
d'ell, el senyor deixà lliure aquell subordinat i li va perdonar el
deute.
Quan aquell home
sortia, va trobar un dels seus companys que tan sols li devia cent
denaris. L'agafà i l'escanyava dient:
-Paga'm el que em
deus.
El company se li
va llançar als peus i li suplicava:
-Tingues paciència
amb mi i ja t'ho pagaré.
Però ell s'hi va
negar i el va fer tancar a la presó fins que pagués el deute.
Quan els altres
companys van veure el que havia passat, els va saber molt de greu, i
anaren a explicar-ho al seu senyor. Ell va fer cridar aquell home i
li digué:
-Servidor dolent,
quan vas suplicar-me, et vaig perdonar tot aquell deute. ¿No
t'havies de compadir del teu company, com jo m'havia compadit de tu?
I, indignat, el va
posar en mans dels botxins perquè el torturessin fins que hagués
pagat tot el deute. “
Com
us deia, això es va començar a explicar aviat farà dos mil anys.
El seu autor us sonarà: Jesús de Natzaret. Podeu consultar-lo
online a: http://www.abcat.org/bci/
, posant a la cerca: Mt 18, 23-34.
Però
el més curiós és la situació actual que recorda. A veure si ens
aclarim:
- El rei: la Unió Europea.
- El deute: l'objectiu de retallada del dèficit públic de l'estat espanyol per al 2013, que la UE va rebaixar finalment del 3% del PIB al 6'5%. http://www.presspeople.com/nota/govern-requereix-l-estat-modifiqui-l
- L'home que devia deu mil talents: el govern espanyol.
- El deutor que devia menys: les autonomies, a les quals l'estat no es trasllada proporcionalment la rebaixa de l'objectiu de dèficit i les obliga a complir amb un 1'3% del PIB, quedant-se l'estat amb el 5'2% restant. Recordem que la proporció de despesa de les diferents administracions públiques és la següent: govern central 50'7%, autonomies 35'7% i corporacions locals 13'6%. http://www20.gencat.cat/docs/economia/22_Departament_Conseller/Premsa%20i%20comunicaci%C3%B3/Not%C3%ADcies%20Departament/Not%C3%ADcies%202013/Deficit%20targets_ca.pdf
Malgrat
totes les diferències, inherents a tota comparació, oi que
s'assemblen les situacions ?
Però
hi ha dos aspectes que m'indignen moltíssim:
-
El primer és que les autonomies han de cobrir amb els seus diners
bona part d'allò que anomenem “estat del benestar”: educació,
sanitat i serveis socials. En no rebre rebaixa del dèficit es veuen
obligades a retallar en tot això. Mentrestant, l'estat central es
queda amb la major part d'aquell 3'5% de diferència que va cedir
Europa, passant de l'1,7% inicial al 5,2 final! Atenció: cada dècima
són 200 milions d'euros, només per a Catalunya, sense comptar les
altres autonomies
http://www.lavanguardia.com/politica/20130110/54360750859/mas-colell-1-600-millones-diferencia-deficit-0-7-1-5.html
Si comptem que Catalunya representa una cinquena part del PIB
espanyol trobarem que l'estat es queda “para sus gastos” amb una
calderilla: 35.000 milions d'euros que no haurà de retallar!!!
D'entre aquestes despeses que no es retallen hi ha les militars:
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/gobierno-aumenta-28-presupuesto-defensa-pagar-deudas/csrcsrpor/20120907csrcsrnac_8/Tes
-
Però el segon aspecte que m'indigna potser encara més té a veure
amb l'autor del conte de l'inici. Resulta que el partit polític que
actua d'aquesta manera a través del govern central sovint
s'identifica com a cristià. Això vol dir que haurien de seguir les
orientacions d'aquell Jesús de Natzaret però tal com veiem en
aquest cas res de res. I d'exemples així en podríem trobar
moltíssims més. S'omplen la boca de cristianisme i valors cristians
únicament per guanyar una quants vots de bona gent tradicional !
HIPÒCRITES !!! I la hipocresia és allò que més va criticar
Jesucrist: http://www.abcat.org/bci/
posant a la cerca Mt 23, 1-36.
Alhora,
els seguidors “oficials” de Jesús, la jerarquia eclesiàtica,
calla davant aquesta claríssima apropiació indeguda del missatge
cristià. Davant d'aquests casos acostumen a dir que ells no s'han de
ficar en política, però en altres moments no dubten a convocar
manifestacions de bracet amb aquell mateix partit polític. Això sí,
corren a desmarcar-se en qualsevol circumstància dels partits
d'esquerres ! També a nivell local es produeix una mena de mimetisme
i es dóna aquest fenòmen. Aquesta actitud no és nova: l'Església
porta 17 segles de complicitat amb el poder... i així li va !
Realment el papa Francesc té molta feina a fer ! Desitjo que li
donin prou temps per treballar.
