Fa temps, a
IREHOM, vaig sentir algú que deia que algú havia dit això. No ho
vaig acabar d'entendre i ho vaig trobar exagerat. Però un altre dia,
reveient un documental que tinc gravat des dels temps del Millenium,
me'n vaig adonar de quanta raó tenia. El documental és “SURPLUS”
(Excedents),
http://www.dailymotion.com/video/x10vj9_surplus-consumidores-aterrorizados_news#.UXz1D0oqJic,
molt curiós pel que fa al format, que potser no agradi a tothom.
Sovint fa com videoclips, mesclant i repetint imatges. Al minut 7
surt el George W. Bush en un discurs poc després de l'11-S dient:
“no permetrem al terrorisme que aconsegueixi el seu objectiu
de que la gent no compri”. I després va repetint “people
don't shop, people don't shop”.
Aquesta és la
gran por del sistema, que la gent no compri! El perquè ens el diu
ell mateix no gaire més tard: “que la gent no faci negocis”.
SI NOSALTRES NO COMPREM, ELLS NO PODEN FER NEGOCIS! Aquesta és
la seva gran por, però són prou intel·ligents per amagar-ho. Només
un curt de gambals com el Bush podia ser tan bocamoll! Hauríem de
fer vaga de consum, això els faria mal. Potser algú pensarà que,
si no consumíssim, l'atur encara augmentaria més. Això és el que
ells volen que pensem, però tal que ja he dit en altres articles la
solució a l'atur només pot passar per repartir la feina.
Ara bé, tots
tenim necessitats que cal satisfer, la més imperiosa és el menjar.
Per això, tot allò que cultivem nosaltres mateixos ho
deixem de comprar i això és totalment antisistema! Un sistema que
tot ho vol mercantilitzar i així tenir-ho tot (i tenir-nos a tots)
controlat. No tot ens ho podem fer sols, però entre això i estar
totalment submergits en el consumisme hi ha tota una colla d'opcions
que podem mirar d'aprofitar. El pas anterior a l'hort d'autoconsum
seria adquirir les coses a un veí, si pot ser amb un
intercanvi no monetari, millor. Llavors hi ha les cooperatives de
consum. Quan això no sigui possible podem buscar en el comerç
de proximitat. Aquí sí que hi ha moltes possibilitats. Petits
productors i petites empreses dels voltants amb un tracte directe i
humà tant amb els clients com amb els treballadors. Sempre que
puguem, EVITEM LES GRANS SUPERFÍCIES I LES GRANS MARQUES. I tot allò
que no pugui ser de proximitat mirem si pot ser de comerç just.
Alerta, no al Pryca, sinó a la botiga del carrer Urgell de Manresa,
prop de la Plana de l'Om! (No tinc comissió encara que ho sembli,
jeje)
També en altres
sectors podem fer coses. Ara mateix tots estem consumint
electricitat. L'equivalent a l'hort d'autoconsum seria
produir-se-la a casa amb plaques solars o aerogeneradors, per
exemple. Però si això no és possible, no és el mateix ser client
d'ENDESA que de Som Energia (http://www.somenergia.coop/),
una cooperativa de distribució i producció d'electricitat amb fonts
renovables. (Aquí sí que hi tinc comissió d'alguna manera, perquè
sóc soci, jeje 2)
I els qui encara
tenim la sort de tenir alguns estalvis, no és el mateix tenir-los a
La Caixa o a can Botín que a la banca ètica. Aquí també us
poso un enllaç perquè també en sóc soci (jeje, i 3).
http://www.proyectofiare.com/web/
Alerta, no ens deixem ensarronar amb els “comptes ètics” que ens
ofereixen alguns bancs convencionals!
Tot això són
només granets de sorra, feina de formiguetes. PERÒ SOM MOOOOOOLTES
FORMIGUETES! Encara som molt poques les que hem començat a pessigar
l'elefant amb aquestes petites iniciatives. Però hi ha moltíssimes
formiguetes que fa només deu anys anaven, tan cofoies elles, a
cavall del seu elefant i que ara s'han començat a adonar que aquest
no té cap remordiment a trepitjar-les quan li convé. Aquestes
formiguetes “indignades” ja han començat a pessigar, però
moltes s'equivoquen d'objectiu. Tal com deia a l'article anterior,
mosseguen el titella i és més fàcil esbotzar-lo però a l'elefant
no li costarà res substituir-lo quan li convingui. Però quan
s'adonin que el problema és més gros no trigaran gaire a
acompanyar-nos, a poc que sapiguem oferir-los la mà. I l'elefant no
ens podrà fer res, perquè no es poden matar mosques (ni formigues)
a canonades! De fet, l'únic que pot fer és intentar ofegar-nos
diluint-nos amb aigua. I ja ha començat, intentant absorbir aquestes
iniciatives per tranquilitzar-nos la consciència i canalitzar-les
ell. Són els intents del comerç just als hípers i els “comptes
ètics”. Cal estar atents a aquesta mena de maniobres.
Per acabar, us he
escrit la lletra d'una cançó. Espero que la majoria endevinareu la
música, malgrat que això no ha estat mai el meu fort i que no ha
sortit prou rodona. Ja em perdonareu.
“Mireu
allà dalt
al
cim del món què hi ha,
és
un gros animal
que
en un hotel s'està. (de cinc estrelles!)
És
un “filantrop” gran (vegeu l'article anterior)
i
doncs què us penseu,
té
una marca al darrera
i
un polític al davant !”
