SOLIDARITAT ( i II )

En l'article anterior exposava que quan espanyols ens exigeixen solidaritat als catalans no es refereixen pas a un sentiment. Què volen dir, doncs ?

SOLIDARITAT O JUSTÍCIA ?

Ens exigeixen "solidaritat" per la via dels impostos, paraula que significa imposició, una cosa forçada, no voluntària. En el millor dels casos, si donem per bons els seus arguments que diuen que ells són més pobres, hauríem parlar de REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA O DE JUSTÍCIA SOCIAL. I jo hi estic totalment d'acord amb això! Però, per què no utilitzen mai aquestes paraules i només parlen de "solidaritat"? En el fons, alguns (no tots) dels que fan això tenen pànic a una veritable redistribució de la riquesa i a l'autèntica justícia social. Per això procuren que ni s'esmentin aquestes paraules. No acuso perquè sí, els seus fets els delaten. El primer cop que van arribar al poder, l'any 96, la primera cosa que van fer va ser rebaixar l'IRPF especialment de les rendes més altes, disminuint la redistribució. Això ha estat una constant des de llavors i segueix: ara volen eliminar l'impost de patrimoni (que paguen els rics) i tornar a augmentar l'IVA (que paga tothom). Aquesta és la seva redistribució de la riquesa.

Qualsevol "solidaritat" que no impliqui exigència de justícia redistributiva que solucioni el problema de la pobresa no és altra cosa que un analgèsic (potser en algun moment necessari) que apaivaga el dolor, però eternitzant i agreujant la ferida.

ESPAVILEM-NOS, TOTS PLEGATS

Aquest és l'efecte més negatiu. Totes dues parts trobem en aquesta qüestió L'EXCUSA PERFECTA per no fer front als nostres veritables problemes. D'una banda, les castes extractives d'aquells que ens exigeixen "solidaritat" confien en el "mannà" català per mantenir el seu poble conformat amb la seva situació i que no es rebeli contra ells, els autèntics causants de la seva dissort. I si els catalans protestem ja tenen l'enemic exterior perfecte per poder desviar l'atenció. Però també als catalans ens distreuen amb la idea que tot es podria solucionar sense el dèficit fiscal. I no: el nostre país està també lluny d'una acceptable justícia social.

Una raó més (i no pas la de menor importància) per separar-nos. Els uns i els altres perdrem l'excusa perfecta i haurem de posar fil a l'agulla per construir un país just d'una vegada ! I a partir d'allà podrem ser solidaris amb aquells que commoguin el nostre cor.

SOLIDARITAT ? ( I )

Les grans paraules acostumen a ser força maltractades i aquesta no n'és una excepció. Hi ha moltes situacions on el concepte de solidaritat és utilitzat de manera més que dubtosa, però ara em vull centrar en un cas que ja fa alguns anys que es ve produint: se'ns exigeix als catalans que siguem "solidaris" amb la resta de l'estat.

LA SOLIDARITAT ÉS EXIGIBLE ?

Allò que entenem actualment la majoria de persones quan diem aquesta paraula és semblant a un sentiment. Quan veiem algú que pateix, empatitzem amb ell i ens posem al seu costat en el seu esforç per superar els seus problemes. De fet, s'assembla molt al significat original de "compassió", que ve del llatí cum-patire, "patir amb". El sufriment de l'altre ens arriba al cor i ens hi "solidaritzem", no pas d'una manera paternalista. Això, evidentment, no es pot exigir perquè un mateix no pot forçar els sentiments voluntàriament. En tot cas, un pot intentar suscitar-los en l'altre. És el que prova de fer algú que demana almoina amb un cartell que diu: "Tinc tres fills i estic a l'atur".

Aquells que ens exigeixen solidaritat, intenten fer néixer en nosaltres aquest sentiment ? Diuen que són més pobres però, ens han explicat mai el perquè ? No sé pas si s'ho han preguntat ells mateixos gaire seriosament. I no veig que intentin mostrar-nos gaire la seva lluita per sortir de la seva situació per tal de suscitar en nosaltres el desig de recolzar-la, de ser-hi solidaris. Almenys en el moment de reclamar-nos la nostra aportació no acostumen a explicar-nos què en faran i com això els ajudarà a millorar. Així doncs, no busquen pas moure el nostre cor ni la nostra raó. Més aviat sembla que donin per fet que la situació seguirà sempre així (nosaltres rics i ells pobres) i que per tant el fluxe monetari "solidari" haurà de seguir in saecula saeculorum.

SOLIDARITAT AMB TOTHOM !

Jo no em nego a ser solidari, però per què ho de ser més amb un extremeny que amb un senegalès ? Per què ha de ser abans un castellà que un paquistanès ? Perquè estem dins un mateix estat, dins unes mateixes fronteres ? Ells mateixos ens diuen sovint que hem de ser "universals" i no pas localistes o "provincians" ! Jo vull ser solidari amb tothom perquè, tal com deia la cancó dels ESQUIROLS, la terra no és partida com un mapa mal pintat i això és una mentida de molt mala voluntat !

( Continuarà )