Fa més de dos-cents anys que la
Revolució Francesa va encunyar aquest lema. però em sembla que pot
ser una bona guia per al procés que hem encetat a Catalunya.
LLIBERTAT I IGUALTAT és el que portem reclamant els catalans durant
300 anys, tal com explico extensament en aquest mateix blog en la
"Carta a José Bono"http://ideesdelxuing.blogspot.com.es/2010/01/catalunya-i-espanya.html. Per desgràcia, en els darrers temps
de "democràcia" hem comprovat que dins l'estat espanyol no
avancem sinó que hi ha una certa involució en la mentalitat
espanyola respecte a la diversitat catalana. Per tant, ens obliguen a
separar-nos si volem seguir sent nosaltres mateixos i la "voluntat
de ser" és allò que més ens caracteritza.
Però el que m'interessa avui és la
tercera part del lema. Si volem que el procés d'independència tiri
endavant pacíficament i amb cohesió social (la única manera en què
ho pot fer), haurem d'estar ben amatents a mantenir la FRATERNITAT a
dos nivells.
De primer, amb tots aquells que el gran
Paco Candel va anomenar "els altres catalans", els que
viuen a Catalunya fa una o dues generacions. Si aquesta gent creuen
que el procés d'indepència es fa en contra seva i s'hi oposen
obertament, no ho aconseguirem. I rebran un autèntic bombardeig en
tots els fronts per tal que ho creguin. Els mitjans espanyolistes ja
han començat a escampar tota mena de mentides: que si els expulsarem
de Catalunya (!), que si hauran de travessar fronteres o canviar
moneda per anar a veure els seus familiars, que si els obligarem a
parlar català, que si no cobraran les pensions, que si... És
fonamental que sapiguem mantenir la fraternitat i la cohesió interna
amb una gran comprensió i capacitat de diàleg. Els haurem
d'explicar que no es fa res en contra seva sinó també a favor seu i
que en el futur estat català lliure el seu vot valdrà exactament
igual que el nostre, per decidir totes les qüestions fonamentals
(per exemple, la llengua). No pas per guanyar els seus vots quan
arribi la consulta, sinó per tal que el procés segueixi sent
modèlic en quant a pau social. Si és així, més tard o més
d'hora, la realitat de la necessitat de la independència s'imposarà
i el procés serà imparable, només depèn de nosaltres !
En segon lloc, i ja pensant en el futur
estat català, caldrà mantenir la fraternitat amb un altre
col·lectiu, els ciutadans de l'estat espanyol. He pogut conèixer
algunes persones de Madrid i totes m'han semblat molt bona gent. Hem
de tenir molt clar això, que a tot arreu la bona gent és majoria
aplastant. Però de vegades passa que han estat programats durant
segles d'una determinada manera (també està desenvolupada aquesta
idea a la "Carta a José Bono") i això condicionarà la
seva reacció. Haurem de tenir molta paciència i esperar que els
passi "el xarrampió", perquè d'entrada ho pairan malament
i diran tot de bajanades, com ja estan fent. Però si nosaltres no
ens deixem endur per la reacció d'alimentar el ressentiment i l'odi,
a la llarga ells també s'adonaran que és millor una bona separació
que una mala convivència, que és el que ha estat fins ara.
L'ambient que es va viure a la manifestació de la Diada ( caldria
posar nom a un esdeveniment històric com aquell! ) em fa ser molt
optimista, ja no hi havia emprenyamenta amb Espanya com al 10-J sinó
només decisió i alegria. Volem ser independents per tenir bones
relacions de veïnatge amb tothom, no per enfrontar-nos amb ningú.
Finalment vull fer una altra reflexió
que toca d'esquitllada el títol d'aquest article. N'hi ha que diuen
que el treball (no m'agrada la paraula "lluita") per la
independència ha d'anar inseparablement lligat al treball per una
futura Catalunya amb "llibertat, igualtat" i justícia
social i econòmica. En definitiva, amb un altre sistema econòmic,
no capitalista. I, diuen, no podem fer camí junts amb aquells que no
tinguin clar això. Jo tinc clar que un altre sistema és
imprescindible, però penso que són dues coses diferents. Si van
juntes millor, però si no poden anar les dues al mateix pas, una de
sola ja val la pena per si mateixa. Em sembla que socialment el
procés sobiranista està molt més avançat i lligar-lo a l'altre
seria endarrerir-lo perillosament, amb gran risc de fer-lo
descarrilar. A més, tinc la sensació que des d'una Catalunya lliure
nacionalment seria més fàcil caminar també cap a la plena
llibertat i justícia econòmica. Però això ho haurem de decidir
entre tots els ciutadans. Mentrestant, hem de fer camí col·laborant
amb tots aquells que volen l'emancipació del poble català en algun
sentit, bo i mantenint la fraternitat amb tots els que hi estiguin en
contra. Només així arribarem a bon port.
