Estem plena febre electoral i aquells que
deien que això serien unes eleccions autonòmiques normals no fan pas campanya
anunciant què faran si arriben al govern de la Generalitat. Al final han entès
que són ELECCIONS PLEBISCITÀRIES, que allò que s’hi juga va molt més enllà d’una
legislatura catalana. I, apart d’uns vagues suggeriments de reforma de la
constitució espanyola (que ningú concreta en què consistiria), l’únic argument
que fan servir per “convèncer-nos” de quedar-nos a Espanya és amenaçar-nos amb
tota mena de mals si Catalunya arriba a la independència. Només vull comentar-ne
un parell perquè sempre es queden amb la frase cridanera i no expliquen què vol
dir a la pràctica. I nosaltres els hauríem d’exigir que concretessin què volen dir.
Tan sols amb això ja queda desmuntada l’amenaça.
QUEDAREU
FORA DE LA UNIÓ EUROPEA !
S’han esforçat moltíssim intentant que tots
els líders haguts i per haver ens avisessin d’això. Els resultats obtinguts han
estat més minsos del que ells fan veure però no els podem menysprear. Els
estats sempre són conservadors i recolzaran la “integritat territorial d’Espanya”
fins al minut abans que la independència sigui inevitable. Després ja aniran
canviant, com han fet sempre, en tots els casos d’independències recents (i n’hi
ha moltes).
Però no hem de menystenir totes aquestes “advertències”.
Com deia, només cal que ens preguntem què volen dir a la pràctica. D’entrada,
per expulsar-nos de la UE primer ens hauran de reconèixer com a estat
independent. M’agradarà veure el govern espanyol fent-ho i què diuen l’oposició
i els periodistes de la caverna mediàtica! Evidentment el govern espanyol serà
l’últim a fer-ho, quan tots els altres li obliguin. I aleshores el que faran
serà obligar-lo a negociar, entre moltíssimes altres coses, l’estatus de
Catalunya a la UE.
Quedar fora de la UE vol dir que l’endemà
mateix les empreses catalanes no podran importar o exportar res enlloc del món
? Posaran duanes a la Franja de Ponent en un sol dia? NINGÚ HA DIT AIXÒ
CLARAMENT però volen que la gent s’ho imagini. Però no ho diuen perquè AIXÒ NO
PASSARÀ i ells ho saben. I ho saben, per exemple, els responsables de la
Volkswagen, que han anunciat una inversió de 3.000 milions d’euros (!!!) a la
factoria de Martorell. Per a què? Per a produir cotxes només per als catalans? Pobres de nosaltres! I no passarà perquè
l’estat espanyol és el primer interessat en seguir exportant el 60% dels seus
productes a través de Catalunya, de moment no tenen vies alternatives per a
aquest gruix de productes.
Aquest argument no és una mentida, tècnicament,
perquè potser quedarem temporalment fora de les institucions europees, però sí
que és un engany perquè EL QUE PASSARÀ
SERÀ QUE MENTRE ES NEGOCIA EL NOU ESTATUS DE CATALUNYA SEGUIRAN VIGENTS LES
CONDICIONS ANTERIORS. Així passa amb totes les lleis, fins que no està
acabada la llei nova i entra en vigor, regeix la vella. No hi ha cap dia de
buit legal.
LA GRAN
BANCA ESPANYOLA MARXARÀ DE CATALUNYA !
Ui, quina por! Aquest argument sí que el podem
menysprear. De fet, podria ser un bon argument per votar independència! Que fotin el camp, bon vent que els apreti!
Però, per sort o per desgràcia, AIXÒ TAMPOC PASSARÀ.
Perquè, què vol dir que marxaran? Diuen que hi
hauria manca d’oferta de serveis bancaris, per tant insinuen que tancaran totes
les oficines i deixaran d’oferir serveis als seus clients. Això vol dir que
haurien de retornar tots els diners que la gent hi té dipositats. Algú s’ho
imagina? Oi que no? I és que és impossible perquè no els tenen guardats allà a
sota un rajol. Els tenen invertits i desfer-se amb urgència d’una inversió
sempre vol dir que has de vendre malament, perdent diners. Poden exigir a la
gent que hi té un crèdit que el retorni de cop? NO! Hi ha uns contractes
signats amb uns terminis i no es poden canviar unilateralment. Apart que la
gent no tindria els diners per poder-ho fer...
“Corralito”? La gent no podrà treure diners de
la seva llibreta, nòmina o pensió? POBRES D’ELLS (els bancs)! El negoci bancari
es basa en la confiança de la gent que hi porta els seus diners. Si es perd
aquesta confiança, els dipositaris voldran recuperar els seus diners el més
ràpidament possible i llavors passa allò d’abans: desinversions precipitades
amb pèrdues.
Els bancs són empreses. Cap empresa vol
renunciar a un mercat de 7’5 milions de persones que li ha costat prou de
conquerir i deixar-lo en mans de la competència! Perquè, no en dubteu, si
aquests bancs marxessin (que no ho faran) en vindrien d’altres ben gustosos a
ocupar el seu lloc.
Aquest argument SÍ QUE ÉS UNA MENTIDA, perquè
ells mateixos SABEN QUE AIXÒ NO PASSARÀ
i així quedarà demostrat en breu, probablement la setmana que ve mateix.
