En l'article
anterior exposava que quan espanyols ens exigeixen solidaritat als
catalans no es refereixen pas a un sentiment. Què volen dir,
doncs ?
SOLIDARITAT O
JUSTÍCIA ?
Ens exigeixen
"solidaritat" per la via dels impostos, paraula que
significa imposició, una cosa forçada, no voluntària. En el millor
dels casos, si donem per bons els seus arguments que diuen que ells
són més pobres, hauríem parlar de REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA
O DE JUSTÍCIA SOCIAL. I jo hi estic totalment d'acord amb això!
Però, per què no utilitzen mai aquestes paraules i només parlen de
"solidaritat"? En el fons, alguns (no tots) dels que fan
això tenen pànic a una veritable redistribució de la riquesa
i a l'autèntica justícia social. Per això procuren que ni
s'esmentin aquestes paraules. No acuso perquè sí, els seus fets els
delaten. El primer cop que van arribar al poder, l'any 96, la primera
cosa que van fer va ser rebaixar l'IRPF especialment de les rendes
més altes, disminuint la redistribució. Això ha estat una constant
des de llavors i segueix: ara volen eliminar l'impost de patrimoni
(que paguen els rics) i tornar a augmentar l'IVA (que paga tothom).
Aquesta és la seva redistribució de la riquesa.
Qualsevol
"solidaritat" que no impliqui exigència de justícia
redistributiva que solucioni el problema de la pobresa no és altra
cosa que un analgèsic (potser en algun moment necessari) que
apaivaga el dolor, però eternitzant i agreujant la ferida.
ESPAVILEM-NOS, TOTS
PLEGATS
Aquest és l'efecte
més negatiu. Totes dues parts trobem en aquesta qüestió L'EXCUSA
PERFECTA per no fer front als nostres veritables problemes. D'una
banda, les castes extractives d'aquells que ens exigeixen
"solidaritat" confien en el "mannà" català per
mantenir el seu poble conformat amb la seva situació i que no es
rebeli contra ells, els autèntics causants de la seva dissort. I si
els catalans protestem ja tenen l'enemic exterior perfecte per poder
desviar l'atenció. Però també als catalans ens distreuen amb la
idea que tot es podria solucionar sense el dèficit fiscal. I no: el
nostre país està també lluny d'una acceptable justícia social.
Una raó més (i no
pas la de menor importància) per separar-nos. Els uns i els
altres perdrem l'excusa perfecta i haurem de posar fil a l'agulla per
construir un país just d'una vegada ! I
a partir d'allà podrem ser solidaris amb aquells que commoguin el
nostre cor.
Sisplau, fes-los més curts. Segur que et llegiràn més persones. I ben segur tindrás comentaris que t'ajudaràn i et complementaràn. Ara, estic segur que ningú els acaba de llegir.... Gràcies
ResponEliminaAnònim, aquest justament és ben curt! si no ets capaç de llegir això, que et pot ocupar 2-3 minuts millor que miris la tele!
ResponEliminaPer què t'enfades? si no ets capaç d'acceptar un comentari, per què n'escrius?. Justament perquè els he llegit sóc capaç d'opinar, i potser sí que l'he fet en aquest que no tocava, però penso que tindries més comentaris a favor i en contra, perquè no? si fossin un pel més curts. Ets tu que escrius i i et mostres, per tant crec que hauries d'acceptar la opinió dels altres com a positius. Siguin a favor o en contra. Estic segur que reflexionaràs i aquesta manera de respondre la consideraràs impròpia. Les crítiques sempre ajuden a creixer i superar-se. Pensa-hi. i no et rebotis així. De cap manera et volia molestr, ans al contrari...
ResponEliminaAnònim 1 i 3:
ResponEliminaL'autor del blog sóc jo i no sóc l'anònim 2. En tot cas agraeixo tots tres comentaris. He estat molt desconnectat i no els havia vist fins ara.
Sóc conscient que per internet és difícil llegir articles tan llargs i provo de resumir, crec que palla no n'hi ha gaire. Però em surt així, per això aquest l'he publicat en dos fragments.
Gràcies !